Camí del Camino

Mentre esperem amb impaciència el dia de marxar cap a León per iniciar el Camino de Santiago, seguim preparant-nos. Aquest cop en terres pirinenques. Amb un temps inestable, un desnivell de més de 2.000 metres i uns 25km per gaudir i disfrutar.

La primera part de la ruta consistia en una llarga pujada de Queralbs fins al refugi de Coma de Vaca, passant pel Salt del Grill. Un corriol pedregós que a mig camí es transforma en una sèrie de esses per acabar els últims mestres planers fins arribar a uns metres més amunt del refugi, on ens disposem a fer una petita i divertida desgrimpada i un bon esmorzar.

Amb l'estómac ple, iniciem el camí que ens portarà al Santuari de Núria amb una boira espessa i ploranera. És una camí amb constants pujades i baixades, amb pedres, barrancs arran de camí i travessant petites tarteres i rierols. És l'anomenat camí dels Enginyers, en el qual hi destaca un petit tram amb un cable d'acer per facilitar el seu pas. Els ultims quilómetres els relitzem enmig de prats plens de vaques mentre ens anem acostant poc a poc a l'alberg de Núria i ens dispoosem a baixar i dinar una mica.

L'última part del camí la realitzem per l'històric camí vell de Queralbs a Núria. Seguim el camí acompanyats del so dels cremalleres que pujen a la Vall... i d'una petita pedregada. Mica en mica el mal temps ens apreta fins que decideix deixar-nos xops. La baixada és ràpida i fàcil tot i la pluja. Ja a mig camí, just al pont que travessa el Freser,  ens desviem pel Camí del Daió. Un camí no massa transitat pel que semblava. Ens porta fins la central de Daió, on comuniquem amb la primera part de camí de pujada a Coma de Vaca, i arribem al cotxe per finalitzar la sortida.

Benvinguts al meu blog

La fotografia del blog és el retrat del meu entorn natural, del meu lloc idíl·lic, de la Muntanya del costat de casa: el Montseny. He decidit crear un blog per explicar totes les experiències, anècdotes, entrenaments, rutes i vivències que a partir d'ara tindran lloc lluny d'aquest retrat, però en un espai maravellós: La Vall d'Aran.

Durant anys he recorregut munts de camins i pistes d'aquesta muntanya. He fet quilòmetres amb bici i a peu. He fet els seus cims, que no són els més alts del Món però cada vegada que hi pujo em fan arribar al punt més alt de les meves emocions. És un lloc idíl·lic que et permet observar els Pirineus, les Guilleries, la plana de Vic o el seu mar de boira quant l'envaeix, el mar, el Montnegre, Montserrat...

D'aquí uns mesos passaré de llevar-me al costat del Montseny al costat d'el Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici. Serà el nou retrat on conèixer camins, pistes, estanys i muntanyes.  On estudiar. On fer quilòmetres a peu i amb bici. On escalar muntanyes fins els seus punts més alts.

Tot això serà lluny d'amics, família i persones que estimo. Per això em decideixo a obrir aquest blog, perquè malgrat la distància, pogueu ser partíceps de les meves experiències i vivències que aniré publicant. 

A gaudir de l'estiu!